Crítica: Let me in

LetMeIn

L’amor com a força inigualable que mou personatges de tota mena ha servit de base i centre d’expansió de milers d’històries en totes les disciplines de l’art des dels inicis de la civilització. Déjame entrar n’és una mostra més, una dolça però amarga història d’amor impossible, explicada amb una tendresa i simplicitat totals.

Oskar és un nen de 12 anys que viu marcat per la por i la soledat, sotmès a bullying pels seus companys de classe i sense ningú amb qui poder compartir la seva càrrega. Però tot canvia quan Eli, una misteriosa nena de cabells foscos i pell clara, s’instal·la a viure al pis del costat; alhora que una sèrie d’assassinats es comencen a succeir al poble. A mida que la seva relació es va fent més intensa, els seus diferents caràcters van impregnant la vida de l’altre: Oskar troba el valor que li mancava i Eli s’omple de tendresa i humanitat.

Així, una història fantàstica i aparentment terrorífica se’ns explica des d’una serenitat immensa. L’espectador és testimoni de les accions davant la càmera: no hi ha trucs ni intencions secundàries, la història és la que és i el director no se n’amaga. La crueltat, la violència i l’horror de la situació se’ns presenten amb total naturalitat, equiparats amb comportaments igualment deplorables del dia a dia. La figura angelical i innocent del nen adquireix tot un altre significat: i la genialitat recau en no reduir-la a dimoni (com tràgicament succeeix en moltes històries de terror), sinó en presentar-la com a dualitat, aquesta difícil però alhora summament realista encarnació de bé i mal a parts iguals.

La narració se’ns presenta calmada, de ritme relaxat, dominada per plans fixes i un muntatge pausat. La realització acurada, propera – amb domini de plans curts – i de caire poètic – amb desenfocaments, jocs de miralls i estilismes artístics. La imatge es troba marcada per una estètica gèlida de colors freds i domini blavós, usant tons càlids com el vermell en moments clau de la història, ambdós de màxima crueltat (la sang, la vara del llac – representació de dos moments icònics de violència) i de màxima tendresa o benestar (la jaqueta paterna, la bossa de l’escena final). I, per la seva banda, la neu representa gairebé un personatge més, de la mateixa manera que a pel·lícules com Fargo: immensa, omnipresent i assimilant la simbologia de la pluja (i l’aigua), és a dir, purificadora, capaç d’esborrar qualsevol rastre passat.

Déjame entrar, doncs, s’estableix com un film que val la pena veure: per la seva simplicitat, bellesa i sinceritat. Per esdevenir una revisió de la història, una redefinició del monstre i, en definitiva, per apostar per un missatge de valors clars: la confiança, l’enteniment i l’absoluta acceptació com a única sortida.

(Text de 2013)

Advertisements

Author: Vanessa LP

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Pompeu Fabra, la meva trajectòria professional s’ha encaminat més cap a la comunicació corporativa, tant en l’àmbit públic com en el privat. No obstant això, la meva passió pel cinema ha fet que sempre estigui connectada amb l’actualitat audiovisual i la seva pràctica, a través de formació en Anàlisi de Guió i Crítica Cinematogràfica, la col·laboració en projectes audiovisuals i la participació en certàmens i festivals. Vaig formar part del Jurat Jove del Festival de Sitges l’any 2013 i, més recentment, del Festival Americana el 2017. Al 2009 vaig col·laborar en l’espai web enelcine.es escrivint crítiques de forma setmanal i des de març de 2017 col·laboro a la revista de cinema El Cinèfil, amb textos sobre llargmetratges i curtmetratges. Sigui en format curt o llarg, considero que el cinema és una eina profundament poderosa per a transmetre idees, emocionar i reflexionar sobre la nostra realitat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s