Crítica: Shaun of the dead

ShaunOfTheDead

EL DESPERTAR DE L’INDIVIDU

Shaun of the dead és una comèdia fantàstica de 2004 dirigida per Edgar Wright, director de cinema i televisió britànic que va començar a adquirir reconeixement a partir de la sitcom Spaced (1999-2001), també protagonitzada per Simon Pegg. Ambdós són col·laboradors habituals i coguionistes de la pel·lícula, que barreja comèdia romàntica i cinema de terror com a excusa per a la reflexió sobre el procés de maduresa que tot individu en societat, en algun moment, ha d’afrontar. Lluny, però, de construir-se com un producte de crítica social, s’estableix més com un divertimento amb certes pinzellades de qüestionament de la realitat.

Continue reading “Crítica: Shaun of the dead”

Advertisements

Crítica: Let me in

LetMeIn

L’amor com a força inigualable que mou personatges de tota mena ha servit de base i centre d’expansió de milers d’històries en totes les disciplines de l’art des dels inicis de la civilització. Déjame entrar n’és una mostra més, una dolça però amarga història d’amor impossible, explicada amb una tendresa i simplicitat totals.

Oskar és un nen de 12 anys que viu marcat per la por i la soledat, sotmès a bullying pels seus companys de classe i sense ningú amb qui poder compartir la seva càrrega. Però tot canvia quan Eli, una misteriosa nena de cabells foscos i pell clara, s’instal·la a viure al pis del costat; alhora que una sèrie d’assassinats es comencen a succeir al poble. A mida que la seva relació es va fent més intensa, els seus diferents caràcters van impregnant la vida de l’altre: Oskar troba el valor que li mancava i Eli s’omple de tendresa i humanitat.

Continue reading “Crítica: Let me in”

Crítica: Looper

looper-271570287-large

Sobreviurà el bé sobre el mal? Es pot trencar el cercle viciós de l’odi, la revenja i l’egoisme? Des d’aquesta premissa absolutament clàssica sorgeix Looper, la darrera filigrana futurista de Rian Johnson, guionista i director que despuntà significativament el 2005 a Sundance amb la seva òpera prima Brick.

Any 2044. La misèria, la violència i la fam dominen el panorama general de la societat. Enmig d’aquest marc decadent, un grup d’assassins a sou viu entre el luxe i l’alineament hedonista del present. El seu objectiu consisteix a eliminar individus enviats des del futur, el 2074, on una organització criminal utilitza els prohibits viatges en el temps per fer i desfer a voluntat. Joe, Joseph Gordon-Levitt, abans d’existència miserable, és un d’aquests homicides. No fa preguntes, no es planteja res més enllà. Viu en un cercle constant – loop – perfectament sincronitzat pel seu rellotge de butxaca: assassinar, cobrar, drogar-se… i tornar a començar. Però què passa quan l’individu que ve del futur per ser condemnat és ell mateix? Es podrà trencar aquest bucle infinit d’existència programada?

Continue reading “Crítica: Looper”

Crítica: Source code

Source_Code_Poster

Source Code és la segona pel·lícula del director Duncan Jones. Al contrari, però, que amb la seva obra novell, Moon, amb la qual va rebre diverses distincions i premis, en aquest cas el realitzador britànic no aconsegueix anar més enllà de presentar el producte comercial del moment.

UNA NARRATIVA I UNA EXECUCIÓ CORRECTES PERÒ SENSE CAP RESULTAT BRILLANT

La pel·lícula s’inicia amb grans tràvelings i una banda sonora orquestral a l’estil hitchcockquià, dominada per sons d’agulla i percussió, anunciant una història amb promeses de misteri i acció. A partir d’aquest moment, el text s’estructura en petites peces de teòricament vuit minuts, on es repeteix exactament la mateixa escena o moment en el temps amb petites variacions, i amb entreactes que teixeixen el fil argumental paral·lel i principal.

Continue reading “Crítica: Source code”