Crítica: El otro lado de la esperanza

13_El-otro-lado-de-la-esperanza

Film humanista al pur estil Kaurismäki

La crisi dels refugiats i la ineficiència del sistema en el punt de mira

El otro lado de la esperanza es constitueix com la segona part de la trilogia sobre la immigració que el director va iniciar l’any 2011 amb Le Havre. Si en aquella ocasió la vida del local es creuava amb la d’un jove immigrant africà, en aquesta la trobada es dóna entre un finlandès en un moment important de canvi en la seva etapa adulta i un immigrant sirià que arriba gairebé per casualitat a Hèlsinki i pretén aconseguir l’asil per convertir-se realment en un refugiat de guerra.

Amb aquest film, Aki Kaurismäki es va alçar amb l’Ós de Plata a la Millor Direcció al passat festival de Berlín de 2017, on a més anunciava (per segona vegada) la seva retirada del cinema, que, essent així, deixaria inacabada la trilogia. Declarava estar cansat, també de la política europea, la qual cosa evidencia el caràcter que ha definit el cineasta en la seva carrera: subtilment combatent, compromès amb la realitat i autor d’un cinema de denúncia de marcat estil propi.

Continue reading “Crítica: El otro lado de la esperanza”

Advertisements