Crítica: Locas de alegría

12_Locas de alegria

La incomprensió de la depressió en to còmic

Valeria Bruni Tedeschi lidera un projecte honest però de poca solidesa

La depressió i dolències associades són malalties que afecten gran part de la població, si més no en algun moment de la vida. Diuen que és com un núvol negre que s’instal·la en les consciències de qui les pateixen, que apareix i desapareix sense previ avís, i que fa que el simple fet d’existir resulti esgotador. L’il·lustrador i escriptor Matthew Johnstone ho representava de forma molt entenedora i fidel en el seu treball El gos negre de la depressió.

Quan els casos són extrems i es barregen amb el consum de drogues o la desesperació els escenaris on els malalts es poden trobar sovint estan tintats de violència, enganys i, en última instància, d’il·legalitats. A Itàlia es va canviar la llei per tal que aquestes persones que acabaven amb episodis de delinqüència no fossin reclosos en psiquiàtrics penitenciaris – on la solitud i la falta d’enteniment només feien que agreujar la seva condició –, sinó que fossin traslladats a centres de tractament on poder sentir-se acompanyats mentre s’incidia en la veritable arrel del problema.

Amb aquest punt de partida es construeix Locas de Alegría, el nou film de Paolo Virzi, el qual va ser presentat a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes de 2016. Tot i l’aparent severitat temàtica, la cinta es desenvolupa a mode de tragicomèdia i, de fet, és en la seva vessant més còmica quan el film funciona millor.

Continue reading “Crítica: Locas de alegría”